A Pixar Al Canal!

La primera proposta és l’original: Anar a pixar al transvasament.Així de simple, si volen aigua… doncs aigua avall!

Quina és la planificació? Doncs el dia que les nostres autoritats donin per inaugurat el transvasament, no crec que vulguin fer inauguració amb molts escarafalls, dons anar-hi tots, tants com puguem, i pixar-nos el més aprop possible de l’inici de la captació. No els farà molta gràcia una fila de 10 o 20 persones mingitant….

Qué podem fer per expressar el que pensem del transvassament del Segre? Doncs moltes coses però mentre hi ha gent com IPCENA que ha seguit la via judicial (segurament una vía lenta), podem emprar altres vies, vies més festives i inmediates per fer sabedors als polítics aquests que tenim del que pensem.

Posaré ara un parell d’iniciatives que he pensat que podriem dur a terme tothom que vulgui expresar el rebuig al transvassament, si se us acut alguna altra cosa, feu-m’ho arribar a carlesm@apixaralcanal.com

Suposo que és de rigor explicar d’on vé el nom de la web, apixaralcanal, doncs som-hi. Si finalment fan el transvassament d’Isòvol, prometo que aniré al lloc on facin la captació i aportaré algunes aigües menors a la captació. Si tenim un govern que fa pixar de riure, jo els pixaré de debò al seu maleït canal.

Sembla que ni salvar l’entorn, ni el seny, ni el territori pesen res a la consciència dels nostres governants. Pesa més el sortir del pas que el governar.

Ara treurem aigua del cap del Segre per abastir, durant una estona, Barcelona, i deixarem malmés el Segre. Després la treurem d’un altre lloc, i també el deixarem malmés, però amb sort, ja serà pel proper període electoral, i així anem passant.

Senyors de la Conselleria de Medi Ambient (quin mal que fa escriure això….) i de la Presidència de la Generalitat, per posar pegats no calen ni Consellers, ni Presidents, ni res. El que cal és gent que resolgui problemes, no que els ajorni.

Via el bloc d’en Josu, El Ruido Y las Nueces, en un article on parla de la xuclada d’aigua del Segre dona un parell d’enllaços molt interessants, aquest i aquest, especialment el segon, amb dos estudis de consum d’aigua, un a tot l’estat i l’altre de les conques internes catalanes. El que queda més clar és la diferència del patrò de consum entre Barcelona i Lleida, mentre a casa nostra el cosum és agrícola majoritariament a l’altra punta de l’AP2 el consum és industrial i urbà.

Potser el que cal fer es replantejar el model de consum, i, en conseqüència el model de desenvolupament, potser no cal creixer tant allà on no es pot crèixer, i crèixer, de forma ordenada i sostenible, allà on si que es pot crèixer.